Segur, ja ho saps la diferència entre escalunyes i cebes, però el debat de coriandre i coriandre és una mica més matisat, i en alguns casos la distinció entre aquests dos ingredients té més a veure amb la nomenclatura que amb qualsevol altra cosa. Aleshores, què passa amb aquests productes bàsics de cuina estretament relacionats? Continueu llegint per obtenir un desglossament senzill que aportarà claredat i confiança a les vostres futures aventures culinàries.
Què és el coriandre?
Coriandre és el nom espanyol d'una planta que pertany a la família de les Apiaceae, un grup divers que inclou fonoll, comí, julivert i api (per citar-ne alguns). Més concretament, tant el coriandre com el coriandre provenen de la mateixa planta: Coriandrum Sativum . Però com que ningú vol pronunciar casualment aquest bocat científic de manera habitual, això ens porta a la nostra definició pràctica de coriandre. Segons els experts a Al Gas , el coriandre normalment es refereix a les fulles de la planta (és a dir, les coses fresques i herbades) que s'utilitzen freqüentment crues com a guarnició de sopes, curris i tacos (per no parlar d'un component essencial del guacamole).
Què és el coriandre?
Apreciada pel seu perfil de sabor càlid i lleugerament cítric, aquesta espècia apareix amb freqüència a la cuina índia (com en aquesta recepta d'aloo gobi o aquest saag paneer), així com en els plats llatinoamericans i espanyols. Així, ja sigui en pols o sencer, d'on prové aquesta espècia aromàtica? Sí, ja t'hem dit: Coriandrum Sativum (és a dir, l'herba frondosa que ens porta el coriandre). Però aquí hi ha la diferència segons On the Gas: el coriandre es refereix a les llavors, no a la fulla de la planta. Com a tal, sovint trobareu coriandre mòlt en una pols fina o venut com a llavors seques.
Aleshores, per què la confusió?
Ah, bona pregunta. Així doncs, aquí està la cosa: el coriandre i el coriandre són difícils d'equivocar als Estats Units perquè, en general, donem el nom espanyol (coriandre) a les fulles i el nom de la planta (coriandre) a les llavors. És una història completament diferent a l'altra banda de l'estany al Regne Unit i en altres llocs com Austràlia on la paraula coriandre poques vegades apareix, i el coriandre s'utilitza habitualment a tots els nivells. Tanmateix, podeu respirar alleujat si heu arribat fins aquí perquè als països on el coriandre s'aplica tant a la fulla com a la llavor, és probable que es faci una distinció entre parèntesis al producte en si. A més, si no ho és, sempre podeu utilitzar els vostres sentits per distingir entre l'herba verda i de fulla i la llavor que ha vist un morter (o vol).
Tenen un gust diferent?
Sí. Tot i que el sabor cítric del coriandre és bastant controvertit (algunes persones poden tenir gust de sabó), les llavors de coriandre són molt més suaus (penseu: càlides, aromàtiques i lleugerament dolces). El coriandre encara té un toc de cítrics, però també un lleuger sabor a curri. I tot i que el coriandre realment aporta un cop de puny, les llavors de coriandre solen afegir un cert no sé què a un plat.
Puc utilitzar coriandre i coriandre de manera intercanviable?
Com que aquests dos ingredients tenen un gust totalment diferent, el coriandre i el coriandre no es poden utilitzar indistintament. Necessitat un substitut del coriandre ? Comí, comí, garam masala i curri en pols ho faran en un pessic. I si la vostra recepta demana coriandre, proveu de posar-hi julivert o alfàbrega.
RELACIONATS: Per què necessiteu llavors de coriandre a l'armari de la vostra cuina
